MAPA CONCEPTUAL PROJECTE FINAL

Aquest mapa posa en relació la teoria amb la pràctica, serveix doncs per tenir una visió global del projecte final tenint en compte diversos aspectes que es tracten.

FITXA DE DISSENY del PROJECTE FINAL

TÍTOL	TREIEM ELS BOLQUERS
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Aprenent: nena de 2 anys i 5 mesos Mediadors: mare (estudiant de psicopedagogia) i educadores de la l’Escola Bressol Tecnologia mediadora: ordinador amb connexió a Internet i i-pad
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	Ens trobem amb un problema clàssic del desenvolupament preescolar, que ve donat per la falta de control dels esfínters per part dels nadons des del seu naixement. Una vegada ens trobem amb certs indicadors de maduresa dels cos físic, hem de ensenyar una sèrie de conductes a la nena.
TERMINOLOGIA DE JONASSEN	És important per un bon desenvolupament de la nena que es faci un aprenentatge significatiu en el moment adequat, degut a que suposa una major autonomia i adaptació a l’entorn. Estructuració: Aquest problema sorgeix del propi procés de desenvolupament humà, els éssers humans naixem amb una gran capacitat d’aprenentatge però com a contrapartida, naixem molt immadurs i dependents dels nostres progenitors que fa que sense ells no puguem sobreviure. Hem d’aprendre a caminar, a parlar, i en aquest cas, la nena es troba en el moment d’aprendre a controlar més el seu cos per tal de guanyar més autonomia e independència. Complexitat: El problema no té gran complexitat, degut a que es treballa sobre una tendència natural del seu desenvolupament. Especificitat de camp: aquest problema el plantegem a partir de l’ús esquemes de raonament pragmàtic degut a que els nens a aquesta edat raonen a partir de l’experiència i no a partir de la lògica. TIPOLOGÍA DEL PROBLEMA: Problema de resolució de dificultats Es tracta de que la nena sigui conscient de que el que ha fet fins ara no és correcte i a partir d’aquí aprengui uns altres hàbits.
SIGNIFICATIVITAT DELS APRENENTS	La mare funciona com a avaluadora de l’estat del problema, en tot moment la mare informa a la nena de les conductes a canviar. Així com el reforç de les conductes que es volen assolir.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	Educació no formal: es tracta d’un ensenyament emmarcat dins de la vida quotidiana que històricament s’ha portat a terme dins del nucli familiar, amb la informació heretada de generació en generació, al igual que molts altres aspectes de l’ensenyament prèvia a l’escolarització.
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS i FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS	S’ha fet una avaluació amb els següents indicadors: Si el nen comença a dir que pot fer-ho sol. Si el nen regularitza les seves hores d’evacuar. Si el nen sap pujar-se i baixar-se els pantalons. Si sent interès quan alguna persona del seu entorn va al bany. Si pot caminar i seure a l’orinal. Si discrimina entre pipi i caca Si entén quan se li parla. Si comença a reconèixer quan vol anar al bany i ho mostra amb certs comportaments. Si vol treure’s el bolquer. A més a més es tenen en compte indicadors més específics de la personalitat de la nena: 1.      No presenta cap dificultat d’aprenentatge. 2.      Les educadores de l’Escola Bressol valoren positivament l’acció educativa. 3.      La nena té bona predisposició davant els reptes. 4.      La nena té accés i presta atenció a l’ordinador i l’i-pad.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR	Tot i que es tracta d’un aprenentatge informal, aquest dona resposta a les competències específiques que tenen a veure amb el desenvolupament individual de la persona. Competències transversals: Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a expressar i entendre missatges. Aprendre a expressar les seves dificultats. Desenvolupar la seva autonomia. Les competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital. La competència digital consisteix, en aquest cas, en aprendre a extreure informació del material digital, a partir de la observació. Consciència de les pròpies capacitats i limitacions així com el treball envers les seves possibilitats i autoexigència davant les adversitats i aprenent a demanar ajuda quan es necessiti. Competència d’autonomia i iniciativa personal, que suposa un increment del coneixement de si mateix i una voluntat de iniciar actuacions sense el requeriment d’altres persones. Adquirir de manera progressiva hàbits d’autonomia personal referit a domini del propi cos. Desenvolupament d’habilitats personals com pot ser la seva autoestima, autonomia i responsabilitat sobre els propis actes. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:  competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Aprendre a conviure respectant i explorant l’entorn immediat, físic, natural i a tot el que els envolta en general. Competència social i ciutadana: concienciar-se a la pertinença d’un grup al que ara pertany (els nens grans) així com l’adaptació a les normes del grup.
OBJECTIUS ESPECÍFICS	Dins de l’objectiu general que tracta d’aconseguir que la nena segueixi amb el seu desenvolupament, entrant en una fase de consciència del propi cos i domini del mateix, suposant així un increment de l’autonomia. Tenim els objectius específics següents: Utilitzar adequadament les TIC. Desenvolupar la consciència del propi cos. Aprendre a detectar les sensacions del cos i a reaccionar. Aprendre hàbits. Desenvolupar una actitud d’atenció i escolta. Aprendre a reaccionar davant l’error amb calma. Aprendre a tenir iniciativa.
CONTINGUTS	CONCEPTUALS: Coneixement del funcionament del propi cos, prenent consciència de que una conducta era fins ara acceptada i s’ha de canviar. Coneixement e identificació dels costums del grup amb el que interactua. PROCEDIMENTALS: Adquisició de l’autonomia personal. Reconeixement de les pròpies possibilitats. Desenvolupament del control del propi cos. Coneixement i ús dels banys. ACTITUDINALS: §         Interès i esforç per aconseguir el control del propi cos.   §         Esforç per imitar les conductes apreses amb les TIC. §         Participació del ritual d’anar al bany. §         Potenciar la iniciativa i la demanda d’ajuda.
SEQÚÈNCIA D’ACTIVITATS	A l’hora de llegir un conte abans de dormir, se li explicarà a la nena un canvi que es farà en referència als bolquers, seguidament se li presentarà un vídeo de dibuixos animats on un personatge aprèn a fer pipi al bany. Una vegada se li presenta aquesta informació s’anirà avaluant reforçant les conductes positives.
PAPER DEL MEDIADOR	La mare acompanya a la nena en tot moment, reforçant les conductes adequades i explicant els motius del canvi de la conducta, explicant que la nena ja és gran i que els nens grans fan pipi al bany. Es potencia l’autonomia de la nena i s’espera que prengui la iniciativa. Les TIC tenen el paper de servir de model a imitar per la nena, ja que als nens els motiva molt es dibuixos animats i presten atenció al contingut.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒ GICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNATURA	Ens basem en una concepció constructivista de l’aprenentatge en el sentit que per aprendre el nen ha d’entendre que existeix un problema i hem de poder accedir a ell a través d’un canal que cridi la seva atenció, com són en aquest cas les TIC. Es tracta d’aconseguir un aprenentatge significatiu a partir d’una postura activa davant una situació, de manera que és la nena la que troba sentit a canviar la seva conducta. Aquest tipus d’ensenyament es vincula amb l’assignatura en la mesura que es fa ús de les noves tecnologies per tal de motivar al canvi.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	Es fa una avaluació contínua de l’aprenentatge amb una rectificació immediata de les conductes no desitjades.
PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ	Aquest aprenentatge té una durada prevista d’una setmana.

Ken Robinson: Changing Paradigms (Spanish)

Modelant histories

CAS: Activitat d’ensenyament-aprenentatge de ciències socials.
Síntesis destacada de l’aprenentatge que es pretén:		Ensenyament sobre ciències socials a través de una activitat en grup de recerca de informació a internet, elaboració d’un powepoint i exposició a classe.
Context general:	Experiència en l’ensenyament	12 anys com a professora d’Eso i Batxillerat.
	Experiència en l’ús de les TIC	Usuària nivell mitjà
	Tipus d’escola	Institut d’Ensenyament Secundari (IES), públic.
	Localització del centre	Anglès (Girona)
	Connexió	Wifi
	Localització de recursos tecnològics	Tres aules de 1r d’Eso i tres de 2n d’Eso amb connexió a Internet, pissarres digitals a cada aula, ordinadors portàtils per a cada alumne (projecte 1x1)
	Situació socio-econòmica dels alumnes	Baixa-mitja
Context del cas:	Nivell dels alumnes	Grup de 2n d’ES0 molt heterogeni, format per alumnes amb nivells molt diferents ( alumnes de NEE, d’incorporació tardana,...)
	Àrea desenvolupada	Ciències Socials
Objectius del cas	Activitats planificades en la sessió	1.      Recerca d’informació: llibre digital, Internet... 2.      Elaboració d’un treball en grup (powerpoint) 3.      Exposició oral del treball
	Nivell d’aprenentatge esperat	Assoliment de les competències bàsiques del 2n curs d’Eso i dels conceptes de ciències socials del currículum de 2n.
	Tipus d’activitat	Treball cooperatiu
Activitats del cas	Tecnologies utilitzades	Ordinadors portàtils, llibre digital, pissarra digital, Internet, programes( open office, powerpoint).
	Raó	Treballar un tema transversal del currículum a partir d’una activitat en grup, motivant més l’alumnat i integrant la diversitat del grup-classe.
	Naturalesa de les activitats	Cooperativa, motivadora, integradora.
	Dificultats trobades	Cal pautar molt bé el que es demana als alumnes i supervisar la feina que fan a l’aula.
	Estratègies emprades	Fer els petits grups heterogenis per que a cada grup hi hagi algun alumne que ajudi els altres.
	Ajuda donada	Orientació i supervisió de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
	Rol del professor	Pautar el treball dels alumnes, suprevisar-lo i ajudar els alumnes a solucionar els dubtes i problemes que van sorgint durant el procés.
	Rol de l’alumne	Organitzar un treball en grup, recerca d’informació, elaboració d’un treball, preparar un powerpoint, preparar l’exposició oral.
Resultats	Observacions	Els alumnes estan motivats ja que cada petit grup treballa un aspecte diferent del tema i explicarà al grup-classe el seu treball. Així els alumnes es converteixen en “protagonistes” de l’activitat i es respecten i s’escolten.
	Avaluació de l’aprenentatge	Durant les sessions a classe, durant l’elaboració del treball (observació individual: actitud, comportament), de l’exposició oral (individual) i del powerpoint (grup)
	Lliçó apressa per la professora	Els alumnes han valorat molt positivament l’activitat, gaudeixen quan els seus companys expliquen a classe i adopten una actitud molt activa, estan molt motivats.

Entrevista

Entrevistadora: Hola bon dia!

Professora: Bon dia!

Entrevistadora: Et voldria preguntar si fas servir les TIC a les teves classes. i quin avantatge suposa.

Professora: Sí que faig servir les noves tecnologíes de manera habitual a classe, ja que el meu centre ha entrat en el projecte de l’1x1 i aquest curs hem començat a treballar amb els llibres digitals. A més a més, hem d’aprofitar els recursos de què disposem ja que tenim les aules totalment digitalitzades, pissarres digitals, connexió a Internet...

Entrevistadora: Quin avantatge suposa?

Podem dir que els avantatges que porta l’ús de les noves tecnologíes són molts. En primer lloc podem dir que per una banda, els alumnes estan molt més motivats a classe i per l’altra, que ajuden a atendre la diversitat de l’alumnat que tenim dintre del grup-classe i a treballar amb els diferents ritmes d’aprenentatge. D’aquesta manera els alumnes de nee poden ser atesos dintre del seu grup-classe integrant-se més facilment dintre del grup ordinari.

Les classes són més variades ja que podem treballar amb diferents tipus de documents i fonts que trobem a Internet. També podem resoldre dubtes que sorgeixen a classe de manera inmediata i fer partíceps als alumnes del procès d’ensenyament-aprenentatge, de manera que ells adopten un rol molt més actiu a l’aula.

Finalment, vull comentar l’estalvi en paper i en fotocòpies.

Entrevistadora: I quins inconvenients suposa la utilització de les noves tecnologies?

Professora: En un primer moment hem tingut algun problema de tipus tècnic a classe (les connexions fallaven, els llibres digitals no responien, estaven sobresaturats); els alumnes estaven una mica descentrats (no cal dir que hem hagut d’elaborar una normativa per tal de regular l’ús que ha de fer l’alumnat de l’ordinador portàtil al centre); els professors ens hem hagut de posar al dia, anem molt carregats de feina per adaptar o elaborar nous materials, cursets, etc. Penso que els canvis s’han de fer de manera progressiva i de mica en mica tots (alumnes i professors) ens estem adaptant.

Entrevistadora: Ens podries posar un exemple d’activitat amb l’ús de les TIC que hagis viscut?

Professora: Sí i tant. Et parlaré d’una activitat que agrada molt als alumnes i que faig cada curs. Es tracta de treballar un tema d’art, en aquest cas el del Renaixement, en petits grups de 4 o 5  alumnes. El que faig es repartir la matèria que es treballa en general durant diverses unitats didàctiques entre els diferents grups que he format a la classe. Aquests grups són totalment heterogenis amb alumnes amb ritmes d’aprenentatges molt diferents de manera que uns poden ajudar als altres.

La meitat de la classe treballa en quattrocento i l’altra meitat el cinquecento, i cada grup tria arquitctura, pintura o escultura. Així cada grup treballa un aspecte diferent dels continguts que he d’estudiar.

Després, jo els hi explico el mínim que demano, amb uns apartats obligatoris que tots els treballs hande tenir: - definició el concepte de Renaixement; - característiques,- imatges, etc.

Els alumnes en primer lloc ha de fer la recerca de la informació per elaborar posteriorment un powerpoint per fer la seva exposició oral a classe.

Entrevistadora: Quina és la teva funció en aquest procés d’ensenyament?

Aquí la funció del professor és totalment orientar als alumnes i ajudar-los a organitzar-se i a triar la informació, també els ensenyo on buscar la informació ja que tot el que troben a Internet no és sempre correcte.

Entrevistadora: Com saps si funciona l’activitat?

A través de l’avaluació, que en aquest cas, faig en tres moments:

1.      Observació del treball fet a l’aula de maner aindividual

2.      Del powerpoint

3.      De l‘exposició oral

Entrevistadora: Perquè destaques aquesta activitat?

Professora: es tracta d’una activitat que integra tots els alumnes del grup-classe, incloent els de Nee; tots cooperen ja que la nota del powerpoint és del grup; els motiva molt fer una activitat diferent on els que expliquen per un dia són ells i no la professora.

Entrevistadora: En què es diferencia l’aprenentatge que han tingut amb el que haurien tingut si no s’hagués fet servir les TIC?

Professora: L’activitat que hem comentat no l’hauríem fet a classe. L’hauria explicat a classe i haurien d’haver fet a casa, en un altre format, tipus mural; o bé, jo hauria explicat els continguts a classe. L’aprenentatge hauria estat diferent.

Entrevistadora: Moltes gràcies per la teva col·laboració i felicitats per la feina feta.

Professora: Ha estat un plaer.