FITXA DE DISSENY del PROJECTE FINAL

TÍTOL	TREIEM ELS BOLQUERS
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Aprenent: nena de 2 anys i 5 mesos Mediadors: mare (estudiant de psicopedagogia) i educadores de la l’Escola Bressol Tecnologia mediadora: ordinador amb connexió a Internet i i-pad
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	Ens trobem amb un problema clàssic del desenvolupament preescolar, que ve donat per la falta de control dels esfínters per part dels nadons des del seu naixement. Una vegada ens trobem amb certs indicadors de maduresa dels cos físic, hem de ensenyar una sèrie de conductes a la nena.
TERMINOLOGIA DE JONASSEN	És important per un bon desenvolupament de la nena que es faci un aprenentatge significatiu en el moment adequat, degut a que suposa una major autonomia i adaptació a l’entorn. Estructuració: Aquest problema sorgeix del propi procés de desenvolupament humà, els éssers humans naixem amb una gran capacitat d’aprenentatge però com a contrapartida, naixem molt immadurs i dependents dels nostres progenitors que fa que sense ells no puguem sobreviure. Hem d’aprendre a caminar, a parlar, i en aquest cas, la nena es troba en el moment d’aprendre a controlar més el seu cos per tal de guanyar més autonomia e independència. Complexitat: El problema no té gran complexitat, degut a que es treballa sobre una tendència natural del seu desenvolupament. Especificitat de camp: aquest problema el plantegem a partir de l’ús esquemes de raonament pragmàtic degut a que els nens a aquesta edat raonen a partir de l’experiència i no a partir de la lògica. TIPOLOGÍA DEL PROBLEMA: Problema de resolució de dificultats Es tracta de que la nena sigui conscient de que el que ha fet fins ara no és correcte i a partir d’aquí aprengui uns altres hàbits.
SIGNIFICATIVITAT DELS APRENENTS	La mare funciona com a avaluadora de l’estat del problema, en tot moment la mare informa a la nena de les conductes a canviar. Així com el reforç de les conductes que es volen assolir.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	Educació no formal: es tracta d’un ensenyament emmarcat dins de la vida quotidiana que històricament s’ha portat a terme dins del nucli familiar, amb la informació heretada de generació en generació, al igual que molts altres aspectes de l’ensenyament prèvia a l’escolarització.
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS i FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS	S’ha fet una avaluació amb els següents indicadors: Si el nen comença a dir que pot fer-ho sol. Si el nen regularitza les seves hores d’evacuar. Si el nen sap pujar-se i baixar-se els pantalons. Si sent interès quan alguna persona del seu entorn va al bany. Si pot caminar i seure a l’orinal. Si discrimina entre pipi i caca Si entén quan se li parla. Si comença a reconèixer quan vol anar al bany i ho mostra amb certs comportaments. Si vol treure’s el bolquer. A més a més es tenen en compte indicadors més específics de la personalitat de la nena: 1.      No presenta cap dificultat d’aprenentatge. 2.      Les educadores de l’Escola Bressol valoren positivament l’acció educativa. 3.      La nena té bona predisposició davant els reptes. 4.      La nena té accés i presta atenció a l’ordinador i l’i-pad.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES A ASSOLIR O DEMOSTRAR	Tot i que es tracta d’un aprenentatge informal, aquest dona resposta a les competències específiques que tenen a veure amb el desenvolupament individual de la persona. Competències transversals: Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. Aprendre a expressar i entendre missatges. Aprendre a expressar les seves dificultats. Desenvolupar la seva autonomia. Les competències metodològiques: Tractament de la informació i competència digital. La competència digital consisteix, en aquest cas, en aprendre a extreure informació del material digital, a partir de la observació. Consciència de les pròpies capacitats i limitacions així com el treball envers les seves possibilitats i autoexigència davant les adversitats i aprenent a demanar ajuda quan es necessiti. Competència d’autonomia i iniciativa personal, que suposa un increment del coneixement de si mateix i una voluntat de iniciar actuacions sense el requeriment d’altres persones. Adquirir de manera progressiva hàbits d’autonomia personal referit a domini del propi cos. Desenvolupament d’habilitats personals com pot ser la seva autoestima, autonomia i responsabilitat sobre els propis actes. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:  competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: Aprendre a conviure respectant i explorant l’entorn immediat, físic, natural i a tot el que els envolta en general. Competència social i ciutadana: concienciar-se a la pertinença d’un grup al que ara pertany (els nens grans) així com l’adaptació a les normes del grup.
OBJECTIUS ESPECÍFICS	Dins de l’objectiu general que tracta d’aconseguir que la nena segueixi amb el seu desenvolupament, entrant en una fase de consciència del propi cos i domini del mateix, suposant així un increment de l’autonomia. Tenim els objectius específics següents: Utilitzar adequadament les TIC. Desenvolupar la consciència del propi cos. Aprendre a detectar les sensacions del cos i a reaccionar. Aprendre hàbits. Desenvolupar una actitud d’atenció i escolta. Aprendre a reaccionar davant l’error amb calma. Aprendre a tenir iniciativa.
CONTINGUTS	CONCEPTUALS: Coneixement del funcionament del propi cos, prenent consciència de que una conducta era fins ara acceptada i s’ha de canviar. Coneixement e identificació dels costums del grup amb el que interactua. PROCEDIMENTALS: Adquisició de l’autonomia personal. Reconeixement de les pròpies possibilitats. Desenvolupament del control del propi cos. Coneixement i ús dels banys. ACTITUDINALS: §         Interès i esforç per aconseguir el control del propi cos.   §         Esforç per imitar les conductes apreses amb les TIC. §         Participació del ritual d’anar al bany. §         Potenciar la iniciativa i la demanda d’ajuda.
SEQÚÈNCIA D’ACTIVITATS	A l’hora de llegir un conte abans de dormir, se li explicarà a la nena un canvi que es farà en referència als bolquers, seguidament se li presentarà un vídeo de dibuixos animats on un personatge aprèn a fer pipi al bany. Una vegada se li presenta aquesta informació s’anirà avaluant reforçant les conductes positives.
PAPER DEL MEDIADOR	La mare acompanya a la nena en tot moment, reforçant les conductes adequades i explicant els motius del canvi de la conducta, explicant que la nena ja és gran i que els nens grans fan pipi al bany. Es potencia l’autonomia de la nena i s’espera que prengui la iniciativa. Les TIC tenen el paper de servir de model a imitar per la nena, ja que als nens els motiva molt es dibuixos animats i presten atenció al contingut.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒ GICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNATURA	Ens basem en una concepció constructivista de l’aprenentatge en el sentit que per aprendre el nen ha d’entendre que existeix un problema i hem de poder accedir a ell a través d’un canal que cridi la seva atenció, com són en aquest cas les TIC. Es tracta d’aconseguir un aprenentatge significatiu a partir d’una postura activa davant una situació, de manera que és la nena la que troba sentit a canviar la seva conducta. Aquest tipus d’ensenyament es vincula amb l’assignatura en la mesura que es fa ús de les noves tecnologies per tal de motivar al canvi.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	Es fa una avaluació contínua de l’aprenentatge amb una rectificació immediata de les conductes no desitjades.
PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ	Aquest aprenentatge té una durada prevista d’una setmana.